Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet.
Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba els vostres ossos.»
La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Is 66,10-14c

Salm Responsorial

Sl 65,1-3a.4-5.6-7a.16.20 (R.: 14)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.
Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor.
L’únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel de Déu.
A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús.
Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Ga 6,14-18

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre.
[Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.»
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]

Lc 10,1-12.17-20

"Cridats a anunciar el Regne"

El gran anunci de Jesús és l’arribada del Regne de Déu. Per això Jesús envia els seus deixebles a què s’avancessin de dos en dos, cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. La missió dels deixebles és preparar el camí al Senyor. I l’anunci que han de fer és aquest: El Regne de Déu és a prop vostre. Però aquest regne és molt diferent dels reialmes de la terra. Per això els deixebles han d’actuar així: No porteu bossa, ni sarró, ni calçat. No és un regne de poder, de riquesa, ben al contrari. Per això si els reben en una casa: Quedeu-vos en aquella casa, compartiu allò que tinguin per menjar i beure. No aneu de casa en casa (buscant la que us ofereixi més comoditat). No us atureu a saludar ningú pel camí (la predicació del Regne és molt urgent). Aquest Regne el podem identificar amb la pau en sentit bíblic que és el conjunt de tot els béns que el Senyor ens atorga. Per això quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. I si en una casa o en un poble no els volen acceptar no han d’imposar aquest Regne però sí han de subratllar la importància de la seva actitud negativa: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Ningú podrà adduir ignorància.
Isaïes en dirà: Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l’estimeu (Jerusalem és vista al NT com el símbol del regne definitiu de Déu. Per això podem identificar Jerusalem amb el Regne de Déu). Jo decantaré cap a ell com un riu la pau i el benestar. Estigueu contents amb ella. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré. L’arribada del Regne és motiu d’immensa alegria. Però suposa també la creu: Déu me’n guard de gloriar-me en res més que no sigui la creu de Jesucrist, ens dirà Pau. Tots som cridats a predicar el Regne, però amb les actituds que demana Jesús: austeritat, senzillesa, alegria, despreniment, donació. I sovint també assumint la creu.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi